dissabte, 25 de setembre del 2010

PENSAR AMADOR, PENSAR PATRINONI (III)

ARXIU.- Encara que la vida és dionisíaca Amador, arribat el moment de la mort, si apareix la sort de l'acomiadament de totes les persones estimades, la vida ens fa un últim somriure, irònic i amarg...
AMADOR.- Sí, sí. Avui en dia la solemnitat de la "campaneta del viàtic" ha desaparegut. Malgrat això, ser pernoliat, rebre el sagrament, continua molt viu.
Finalitzem una conversació que podria durar una bona estona més. Tan sols participar-vos que un bon dia, entrí pels ulls d'un home i em vaig emborratxar de la seua tendresa, i de la seua prosa. Eixe home és el Croniste Oficial (Medalla d'Or del M. I Ajuntament de Quart de Poblet), i escriptor Senyor Amador Grinyó i Guzmán.

PENSAR AMADOR, PENSAR PATRIMONI (II)

ARXIU.- Amador, aquest esdeveniment del CEMENTIRI PARROQUIAL, ens dóna l'oportunitat de passejar pels noms d'aquelles persones de rellevància social, que vosté ha estudiat independentment de la seua ideologia i/o creences.
AMADOR.- Observar, documentar, analitzar la vida d'aquestes persones, els seus èxits i els seus fracassos, amb una mirada amable, objectiva, irònica de vegades, ens reconcilia alhora amb els nostres propis fracassos, i es converteixen en el punt de referència sòlid de la nostra existència com a poble.
ARXIU.- Són molts els noms de persones que arrodoneixen el nostre passat, és a dir, que han rebut un important reconeixement social per la seua actividad professional, per la seua bona o mala feina al capdavant d'institucions u organitzacions, per considerar-los uns lletraferits, etc.
AMADOR.- Sí, sí, podríem nomenar en l'àmbit polític: la família Valldecabres, Lluís Tapia, Josep A. Villaescusa; en l'àmbit professional: Crescencio Rodilla (mestre), Guillermo López (practicant), Jesús Fernández-Cañadas (jutge de pau), Luís Tebar (pintor), Jesús Morante Borràs (escriptor), Mariano Cruz (pintor), Onofre Andrés (rector), Onofre Molins (músic), etc.
ARXIU.- Conéixer la nostra història, és sens dubte una manera de potenciar la vida municipal, i és per això que aquesta enumeració quedaria coixa sense establir l'espai púbic com un espai igualitari. Per això necessite preguntar-li, on són les dones del poble que no mereixen passar a l'oblit?
AMADOR.- Tens raó, Consuelo Molins, Marina Vila, Custodia Fabuel, Carmen Barbudo, Rev. Asunción Soler Gimeno, són algunes de les mirades en femení.
ARXIU.- Aquest recull d'històries que s'entrecreuen entre sí, despunten perquè els titulars arroseguaren somnis...
AMADOR.- Efectivament, són persones que independentment del seu pensament polític i/o creences, han defensat en consciència els seus ideals de vida. Esbrinar cóm ho féren és la trama de tot croniste.

PENSAR AMADOR, PENSAR PATRIMONI (I)

La quotidianitat ens acosta a la vida d'Amador Grinyó i Guzmán i inexcusablement Amador, ens acosta a la història de Quart. I és que la present conversació (segona entrevista de les projectades), ret homenatge a la Vila, amb la recreació de l'univers dels 100 anys del Cementiri Parroquial.
El nostre benvolgut croniste i escriptor, amb un estil àgil i acurat, a la manera de les nines russes, ens parla d'allà on hi ha la terra dels unicorns, el regne de les sirenes i la mar de les mil illes. Això és el que intrèpids navegants de tots els temps com ell, es van preguntar fins que poc a poc, van anar descobrint els secrets que cada mar i cada terra amagaven.
ARXIU. Temps enrere vaig dir de vosté que era "un teixidor de paraules", i per donar fe del meu interés per la seua esplèndida obra, ara podria enumerar-la, però, això és un assumpte que tractarem a banda, i aviat.
AMADOR.- Llum consultar tot allò que escric ja saps que ho tens al teu abast. A més a més, els meus treballs són a l 'Arxiu Parroquial, i van destinats al que se suposa és el públic natural: el lector que llegeix pel simple goig de saber de Quart.

dissabte, 18 de setembre del 2010

TEMPS DE VEREMA

A l'hora d'abordar una reflexió després dels actes cívics i religiosos de les festes de setembre, que amb el suport de l'Alcaldia, sempre pretenen fer unes Festes Majors cada vegada més interessants i més lluïdes, ens permet constatar la contínua transformació social produïda. Si alguna cosa caracteritza les propostes programades tant per les clavaries com per l'Ajuntament, és la seua relació amb l'espai públic (i per tant, amb la ciutadadania).
A finals del anys setanta, i primera dècada dels vuitanta se'ls va donar un nou enfocament per tal d'assegurar una major participació popular amb una bona posada al dia, objectiu plenament aconseguit, i que els ha proporcionat renom per la seua singularitat. La combinació de tradició i modernitat ha estat constant i encertada, i el compromís dels festers i festeres, ha donat a les Festes Majors una categoria que prestigien el poble també en àmbits eclesiàstics. El recull d'eixes imatges van de la mà del croniste Sr. Amador Grinyó i també, per exemple, dels amants de la fotografia com Antoni Ll. Navarro Belloví, Rafael Rodrigo Ferrandis, José Antonio Rodrigo...
Com a conseqüència de tanta activitat, L'Arxiu de la Parròquia no s'atura. L'Arxiu continua en el seu afany de remoure "el repte del present passat". Un fet irrebatible és que de forma immediata apareixerà la GUIA DE L'ARXIU. Tal com es féu públic, el treball ha estat seleccionat per l'interés d'un enregistrament que pretén il·lustrar en el seu conjunt, la transcendència d'un patrimoni documental destinat a definir els criteris a partir dels quals es projecta el material arxivístic.

dissabte, 4 de setembre del 2010

FESTES MAJORS 2010

Des de la quotidianitat dels quefers i els costums del nostre poble...